El 22 de setembre passat, després que els Estats Units passessin una fita funesta, vaig fer la següent piulada:
Fins al dia d’avui ja hi ha hagut 200.000 morts als Estats Units. Això només és un recordatori que encara estem al bell mig d’una pandèmia global, encara que el teu pastor digui que no ho estem.
Una majoria aclaparadora de pastors va respondre positivament: la piulada va ser compartida amb molta gent, hi va haver centenars de retuits i milers de «m’agrada». Molts pastors i líders d’esglésies van expressar que compartien aquesta mateixa preocupació.
Altrament, un nombre reduït de pastors es van disgustar, es van sentir atacats; i es pot entendre, ja que neguen l’existència d’una pandèmia global.
Si no s’ha fet això, no sembla que hi hagi d’haver cap raó per trobar cap mena de controvèrsia en la meva afirmació.
Permeteu-me que m’expliqui.
Els pastors que neguen la pandèmia estan equivocats, i estan estenent informació errònia.
He estat intentant entendre per què alguns pastors poden negar que la Covid-19 és una pandèmia global. Havia mantingut l’esperança que ells no caurien fàcilment en l’engany d’un mem recent a Facebook, que deia que la pandèmia havia baixat a brot en el nivell d’alarma (de l’agència americana de malalties infeccioses).
El diari americà USAToday va desmentir fàcilment aquesta afirmació a l’article «Fact Check: COVID-19 is still a pandemic, even if CDC site calls it an 'outbreak’» (en anglès):
Considerem FALSA aquesta afirmació. El mem és erroni. No conté cap veritat. El brot de Covid-19, encara que sovint sigui descrit amb aquest terme, segueix tractant-se d’una pandèmia, i ho ha estat des de l’onze de març.
I espero que no caiguessin, també, en la interpretació errònia de la dada estadística del 6%, que no va ser «actualitzada sigil·losament», i que ha estat clarament desmentida per gairebé tothom dins de la professió mèdica.
Un estadístic i professor d’epidemiologia va explicar, a USAToday:
Ningú de nosaltres viurà per sempre més, la mort és una qüestió de quan, no de si. El fet que molta gent que ha mort de Covid-19 pogués haver estat més a prop de la mort que la resta de nosaltres no canvia el fet que el virus els va matar abans d’hora.
Argumentar que només el 6% d’aquestes morts són «reals» no tan sols treu importància a l’impacte de la pandèmia de Covid-19 als Estats Units, sinó que també treu valor a les setmanes, mesos o anys de vida que encara els hi quedaven a tots aquells amb condicions mèdiques subjacents en cas que el virus mai hagués existit.
Un article es limitava a explicar (en anglès): «L’afirmació viral que només el 6% de morts per Covid-19 van ser causades pel virus és categòricament falsa».
Per tant, si no es tracta d’un mem, o de la interpretació errònia de l’estadística del 6%… de què es tracta?
Vist que ambdues afirmacions han estat clarament desmentides, per què alguns pastors (una minoria, certament) segueixen compartint aquesta informació falsa?
Com s’escampa la falsa informació
La informació falsa s’escampa sense fre durant les crisis. Un cop ha estat corregit, com és el cas del mem i de l’estadística anteriors, seria d’esperar que aquells que han escampat aquesta informació falsa també s’autocorregissin. L’interès comú requereix estar units enmig de les crisis. Per què rebutjar la naturalesa real de la Covid-19, que es tracta d’una pandèmia?
Potser la raó és que alguns pastors veuen la pandèmia com quelcom que afecta, principalment, aquells amb condicions comòrbides, o aquells que tenen seixanta-cinc anys o més. Potser han observat com la taxa de mortalitat de la gent gran ha caigut en una tendència a la baixa des de l’inici de la pandèmia. Potser veuen que les hospitalitzacions no estan fora de control.
O potser no poden aguantar la politització de la pandèmia per part dels dos partits principals (dels EUA). Potser estan cansats dels mitjans i la seva difusió de la por. Potser estan cansats dels confinaments a les nostres ciutats, comunitats i negocis; cansats de veure com les criatures lluiten amb l’educació a distància, i es deprimeixen perquè no poden fer esport o passar temps amb els seus amics a l’església.
Entenc que tots aquests factors puguin portar algú a la negació. És part del procés de dol. Tots nosaltres, col·lectivament com a nació, estem experimentant un dol massiu.
Amb tot, això no canvia la realitat.
La pandèmia de la Covid-19 ha estat com un vol d’avió turbulent que no s’acaba, que ha generat estrès acumulat, tensions sobre més tensions; tots desitgem que l’avió aterri i que aquest malson de vol acabi.
Però cap de les raons esmentades permeten que neguem la veritat sobre la nostra realitat. I la nostra realitat és que estem vivint una pandèmia. La CDC, el NIH, l’OMS, els demòcrates, els republicans, el Congrés dels EUA, el teu hospital local, el teu metge de capçalera i el President Trump, tots saben que es tracta d’una pandèmia.
Per tant, quan els pastors difonen informació falsa, no tan sols és perjudicial per a la societat sinó que també ho és pel testimoni que donem. Fa mal a la unitat d’altres esglésies i també fa que el lideratge esdevingui encara més difícil per aquells pastors que s’estan prenent la pandèmia seriosament.
Sí, estic criticant aquells pastors que difonen informació falsa i incorrecta.
Cal mantenir-se centrats en la missió
Si la majoria de persones hagués llegit la meva piulada en temps normals, com ho va fer la majoria de pastors, diria: «Sí, té sentit. Es tracta d’una pandèmia encara que el teu pastor pensi que no». Evidentment això no es tractava d’un atac a cap pastor. Si algú va pensar-ho, no va llegir-ho correctament. El que jo feia era confrontar, fent servir la meva plataforma a Twitter, els pastors que estan escampant informació falsa que és perillosa. Aquesta és la raó per la qual crec que milers de persones van compartir la meva piulada: perquè saben el mal que la informació falsa causa.
Estem vivint, en efecte, temps difícils. Entenc l’estrès que tots patim, i la pressió a la qual tots estem sotmesos, especialment els pastors. Però, enmig d’una crisi, no podem oblidar fer front als fets i la realitat brutal de la situació. No podem permetre que els nostres sentiments, emocions o fins i tot desitjos personals ens dominin fàcilment. I, de ben segur, no podem cedir davant de les turbes d’Internet.
La realitat és aquesta: sou pastors; heralds de les Bones Noves, pastors del ramat de Déu, i mobilitzadors per la missió de Déu. No sou metges ni viròlegs. És prou curiós que algunes de les veus més conservadores a Twitter han estat cridant: «No parlem de raça, limitem-nos a predicar l’evangeli». Nogensmenys, aquestes mateixes veus ara diuen: «He vist un mem a Facebook, i la pandèmia no existeix».
Vull encoratjar-vos, pastors, perquè us mantingueu centrats en la vostra missió. Així doncs, potser és millor predicar l’evangeli i deixar de banda les opinions mèdiques basades en mems.
Es tracta d’una pandèmia, i hauríem d’intentar aprofitar aquest temps de la millor manera possible
Aquesta és la veritat que els pastors necessitem.
- Es tracta d’una pandèmia, encara que hi hagi pastors que ho neguin.
- Hi ha milions de pastors bons i pietosos que estan fent que les coses segueixin funcionant en el seu context local. Els pastors que neguen la pandèmia els ho estan posant més difícil quan escampen falsa informació i generen divisió.
- Els pastors saben que existeix una crida bíblica a reunir-nos, i estan fent que això sigui possible. Hi ha esglésies (incloent-hi la meva) que tenen trobades presencials, i altres que encara ho fan exclusivament, o principal, en línia, amb molt de compte i, sovint, amb unes despeses importants afegides.
- Aquests pastors fidels estan agraïts perquè jo hagi confrontat la falsa informació (com ho estic fent de nou amb aquest escrit).
Puc entendre que alguns puguin qüestionar-se la severitat de la pandèmia. (És molt menys severa perquè hem pres mesures per mitigar-la. Com va dir el President Trump, podríem haver patit dos milions de morts si no ho haguéssim fet). És per això que estic agraït perquè molts, dins el govern, van prendre’s això seriosament i van actuar en conseqüència. I també estic agraït per la bona feina de molts pastors que estan fent el mateix: prenent-se la pandèmia seriosament i, encara així, liderant el poble de Déu fidelment.
Deixem que aquesta dada penetri a la nostra consciència: dues-centes mil persones han mort als Estats Units durant la pandèmia. Negar aquesta veritat, o discutir amb «Però… tenien diabetis» no fa que el resultat final variï. Dues-centes mil persones, aquest any, van fer el seu últim sospir i van entrar a l’eternitat; moltes d’elles, una eternitat sense Jesús.
En comptes d’intentar negar que la Covid-19 sigui una pandèmia, fet que resulta en falsa informació, divisió i que posa traves al nostre testimoni a la societat, tant de bo tots els pastors que proclamen que Jesús és el seu Senyor i que prediquen les Bones Noves renovessin la seva passió per arribar a un món moribund que viu en la foscor. Aquest és el nostre camí, aquesta és la nostra missió, i així és com aprofitarem de la millor manera possible aquesta pandèmia.
Per tant, com vaig dir al Twitter:
Donem gràcies pels molts pastors pietosos que són conscients que ens trobem en una pandèmia I que estan prenent decisions sàvies i curoses que funcionen en el seu context local.
Però es tracta d’una pandèmia, encara que el teu pastor (o algú a les xarxes socials) ho negui.
Ed Stetzer és director executiu del Wheaton College Billy Graham Center, exerceix com a degà a Wheaton College i publica materials per al lideratge eclesial a través de Mission Group. L’equip de The Exchange ha contribuït a aquest article i l’ha actualitzat.
