Enmig de l’època més atrafegada de la seva carrera professional, treballant 100 hores a la setmana per consensuar la resposta mèdica del país al coronavirus, el director dels Instituts Nacionals de la Salut dels Estats Units, Francis Collins, ha estat guardonat amb la màxima condecoració en fe i ciència.
El premi Templeton, per un valor d’1,3 milions de dòlars, enguany es concedeix al genetista i metge nord-americà que va dirigir el Projecte Genoma Humà i va crear la Fundació BioLogos, una organització que promou l’harmonia entre la fe cristiana i l’evolució.
“És una mica aclaparador”, va dir Collins, de setanta anys, en una entrevista amb Christianity Today. “El moment és bastant sorprenent perquè en l’actualitat estic totalment immers en intentar desenvolupar tractaments, vacunes i proves per a la COVID-19”.
El principal expert en biomedicina del govern va ser seleccionat per al prestigiós premi basant-se en la seva investigació i servei com a científic i intel·lectual públic.
En un comunicat, Heather Templeton Dill, presidenta de la Fundació John Templeton i néta del seu benefactor homònim, va dir que Collins “ha fomentat una gran curiositat, mentalitat oberta i humilitat entre els científics i els creients amb l'objectiu d'il·luminar un camí cap a, tal com ell mateix ha escrit, ‘una integració sòbria i intel·lectualment honesta’ de les perspectives científica i espiritual”.
Va ser nomenat pel president Barack Obama l’any 2008, i el president Donald Trump va sol·licitar-li que continués al càrrec. Collins és el director del NIH amb més anys de servei.
“La meva vocació era tractar d'utilitzar les eines de la ciència per reduir el patiment humà i, en aquest sentit, tinc una feina meravellosa”, va dir Collins, que va ser reclutat la setmana passada per unir-se al grup de treball sobre coronavirus de la Casa Blanca. “La feina és probablement la millor del món per poder fer realitat aquest somni”.
Durant la pandèmia Collins ha estat treballant des de la seva oficina a Maryland, on té una còpia del salm 46 impresa al seu escriptori: “Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions”.
Abans del seu paper a l’Institut Nacional de la Salut, Collins era conegut per la seva recerca en genètica, així com pels seus arguments intel·lectuals que concilien Déu i ciència i la seva voluntat de fomentar converses al voltant de tots dos.
Va esdevenir cristià durant la seva residència mèdica, però com molts altres científics, al principi va mantenir en silenci la seva fe. Però a mesura que la seva carrera progressava, va començar a parlar més obertament sobre les seves creences.
“Un sempre es preocupa una mica amb la idea que posin en dubte el teu rigor com a científic”, va dir. “Però en el moment que vaig tenir l’oportunitat d’explicar-me més, vaig sentir que tenia menys probabilitats de patir aquestes conseqüències”.
Collins va ser pioner en una tècnica genètica anomenada “clonació posicional” per identificar gens responsables de malalties com la fibrosi quística, la neurofibromatosi, la malaltia de Huntington i la progèria (o síndrome de Hutchinson-Gilford), una malaltia rara d'envelliment prematur. També va liderar el Projecte Genoma Humà de l’any 1990 al 2003, que va determinar els 3.000 milions de lletres d’ADN que formen el genoma humà i que continua essent el projecte biològic col·laboratiu més gran de la història.
Com a director de l’Institut Nacional d’Investigació del Genoma Humà, Collins va ser capaç d’harmonitzar quotidianament reunions a la Casa Blanca amb líders del congrés i científics en cap, pacients i aprenents, segons Praveen Sethupathy, mentoritzat per Collins durant els seus estudis postdoctorals.
“Em va sorprendre com dedicava el seu esforç i atenció a totes i cadascuna d'aquestes activitats”, va dir Sethupathy, ara professor associat de ciències biomèdiques i director del Center for Vertebrate Genomics de la Universitat de Cornell. “Collins tracta a totes les persones, joves o grans, educades o no, amb la dignitat i el respecte que mereixen com a éssers humans… la seva actitud humil envers els altres parla per ella mateixa i fa treure el millor de les persones que l’envolten”.
Georgia Dunston, genetista que va treballar amb Collins al projecte Genoma Humà, va reconèixer i aplaudir els seus esforços en defensa del treball dels i les investigadors negres i d’altres minories ètniques.
“Francis apreciava molt no tan sols fer ciència, sinó també les perspectives (que ofereix la diversitat). El tipus de preguntes que fas i la manera d’abordar-les són tan importants com fer la feina”, va dir Dunston, qui va ajudar a crear el Centre Nacional del Genoma (National Genome Center) de la Howard University, l'únic programa d'aquest tipus en un campus històricament negre, amb el suport de Collins.
A causa del seu interès a investigar la diabetis tipus 2, Collins va ajudar a aconseguir finançament per obtenir mostres d’ADN de població africana de Nigèria i Ghana, la qual cosa va impulsar l’objectiu de Dunston d’entendre millor la malaltia entre els afroamericans.
Dunston va dir que gaudia de poder compartir la seva pròpia fe amb Collins mentre treballava al Projecte Genoma Humà. Va explicar a CT que estava impressionada per la seva audàcia mentre treballava a l'institut del genoma, i el va comparar amb Pau de Tars pel fet que “no s'avergonyeix de l'evangeli” (Romans 1:16).
El compromís públic de Collins amb la fe i la ciència va començar a enfortir-se després d’un cicle de conferències l’any 2003 a l’església Memorial Church de la Universitat de Harvard, un edifici del campus universitari. Cada nit, entre 600 i 700 estudiants anaven a escoltar-lo parlar i sempre els quedaven preguntes en acabat. “La majoria no eren creients”, va dir Collins. “Vaig pensar: Vaja. Hi ha un interès real en això”.
Aleshores la conversa pública ciència-religió estava dominada per veus extremes del nou ateisme que menystenien el rigor intel·lectual de la fe, d’una banda, i de l’altra, per fonamentalistes que veien en la ciència dominant, i en particular en l’evolució, una contradicció amb les Escriptures. Collins va creure que podria ajudar a la gent a veure que és possible una “síntesi intel·lectual”.
“Penso en Déu com el gran científic. Nosaltres, els investigadors, tenim l’oportunitat d’entendre l’elegància i la saviesa de la creació de Déu d’una manera realment estimulant. Quan un científic descobreix alguna cosa que cap ésser humà sabia abans, però Déu sí, això és alhora una ocasió per a l’emoció científica i, per a un creient, també una ocasió per a l’adoració”, va dir en una entrevista l’any 2001 amb CT.
“M’entristeix el fet que com a societat hem caigut en una postura polaritzada entre ciència i religió, que implica que un ésser humà pensant no pugui creure en el valor d’ambdues realitats… A mi em sembla completament avinent ser alhora un científic rigorós, que exigeix veure les dades abans d’acceptar les conclusions de qui sigui sobre el món natural, i també un creient que té una vida profundament influenciada per la meva relació personal amb Déu".
L’any 2006 Collins va escriure The Language of God: A Scientist Presents Evidence for Belief (El llenguatge de Déu: un científic presenta evidència per creure) en el qual “argumenta que creure en Déu pot ser una elecció completament racional, i que els principis de la fe són, de fet, complementaris als principis de la ciència”. Es va convertir en un èxit de vendes i es va publicar en 24 idiomes.
Després d’una recepció tan positiva, Collins i la seva dona, Diane Baker, membre fundadora de la facultat i directora del programa d’assessorament genètic de la Universitat de Michigan, van fundar BioLogos l’any 2007. No gaire temps més tard va deixar aquest càrrec per ocupar la feina al NIH.
“La visió de Francis en iniciar BioLogos era influir no tan sols en el contingut de la conversa nacional perquè hi hagués més profunditat científica, filosòfica i teològica, sinó també en el to i l’actitud del diàleg perquè hi hagués més civisme i respecte mutu, fins i tot en el desacord”, va dir Sethupathy, ara membre de la junta de BioLogos.
La posició de Collins al capdavant de l'agència governamental requereix una sensibilitat addicional en la manera com parla públicament de la seva fe. Ha dit que rebutja la majoria de les invitacions i revisa la resta de converses junt amb l'oficina d'ètica del govern.
Recentment va abordar preguntes sobre la fe en la pandèmia en xats en línia organitzats per BioLogos, inclosa una aquesta setmana amb el pastor, teòleg i apologeta Tim Keller.
Collins diu que encara sent “mal de cor” pels joves que passen per una crisi de fe i continua rebent correus electrònics d’estudiants de secundària i universitaris que es posen en contacte amb ell buscant suport enmig de l'escepticisme envers la ciència que els han ensenyat a les seves comunitats de fe.
“Estan molt preocupats pel col·lapse d’una realitat que és profundament important per a ells", va dir. Es preocupen pensant que la seva perspectiva bíblica s’enfonsarà quan s’enfrontin a les evidències científiques que indiquen que la Terra té milers de milions d’anys. Malgrat tot el que porta entre mans, Collins respon. "Simplement sento que això és massa important quan algú em comunica els seus pensaments, preocupacions a cor obert”
A més del seu propi llibre, recomana altres recursos publicats per BioLogos. "Si hi ha alguna manera de poder donar-los certa esperança i tranquil·litat sobre aquest tema, recordar-los que no hi ha cap requisit que els obligui a triar entre una o altra perspectiva, llavors, hauré fet quelcom útil”, va dir.
En els darrers 10 a 15 anys, segons expliquen alguns pastors a Collins, el debat sobre els orígens de la terra no ha generat enfrontament. "No es pas comú que una església quedi esguerrada per causa de no estar d’acord amb la perspectiva de l’edat de la Terra”
La darrera vegada que el Centre d’Investigacions Pew (Pew Research) va enquestar la població sobre l’evolució el 2019, de fet, la majoria dels cristians enquestats pensaven que els humans evolucionaven i que Déu hi tenia relació. I en una enquesta recent de l'Associació Nacional d'Evangèlics (NAE), els principals responsables declaraven que és acceptable tenir opinions diferents. “Això no és un problema de salvació. Els cristians poden estar en desacord en la manera d’interpretar ”, va dir Collins. "Això és encoratjador. I al mateix temps, encara queda molt per recórrer”.
“Francis Collins i jo no tenim la mateixa visió en alguns temes sobre com encaixar ciència i cristianisme. Però ell sempre ha estat disposat a dedicar-hi temps per iniciar un diàleg atent amb mi, públicament i en privat”, va dir Fuz Rana, vicepresident de recerca i apologètica de Reasons To Believe, que promou evidències científiques per a una Terra vella però no per a l'evolució humana.
Rana va recordar la trobada amb Collins durant un viatge d'última hora a Washington, DC. "La seva voluntat de passar temps amb mi quan no estava obligat a fer-ho, va demostrar-me el seu compromís real de construir ponts amb persones que tenen perspectives diferents de les seves", va dir Rana.
Collins va dir que si mai deixa el servei governamental, tornarà a escriure per a un públic de fe, començant per una actualització de The Language of God.
De moment, però, "m'encanta aquesta feina, ara mateix estic molt emocionat pel ritme i progrés científic que s’està fent, sobretot en biomedicina", va dir. "Tenim l'oportunitat de resoldre misteris que no hagués pensat mai en resoldre’ls durant el transcurs de la meva vida”
Addicionalment als esforços actuals per combatre el COVID-19, l’equip de Collins fa un bon paper i reeix, a mesura que els investigadors treballen per abordar els càncers generalitzats amb immunoteràpia, utilitzant l’edició gènica per curar la malaltia de cèl·lules falciformes i desenvolupant una vacuna que realment funcioni contra el VIH.
Collins rebrà formalment el premi Templeton en una cerimònia virtual a finals d’aquest any.
El premi Templeton reconeix persones, el treball i èxits de les quals aborden les grans preguntes sobre l’univers i el paper de l’ésser humà en ell. Altres cristians que han guanyat el premi anual són els físics John Polkinghorne (2002), Freeman Dyson (2000) i Paul Davies (1995), així com el filòsof Alvin Plantinga (2017).
El premi també ha reconegut líders religiosos mundials com Billy Graham (1982), la Teresa de Calcuta (premi inaugural el 1973) i l’arquebisbe Desmond Tutu (2013). El premi Templeton de l’any passat es va concedir al físic Marcelo Gleiser, un agnòstic que anima els religiosos a abraçar els misteris de la ciència i la fe.
Christianity Today també és beneficiari del finançament de la Fundació Templeton.
