Després de deu mesos de restriccions sobre les reunions presencials i de serveis per Internet, les persones que assisteixen a esglésies, com la resta de la societat, senten la fatiga causada per la pandèmia. Tenim l’esperança que la distribució dels vaccins o vacunes contra la COVID-19 permetran que la societat i les nostres esglésies tornin a la normalitat. Però aquest retorn a la normalitat trigarà un temps.
Malauradament molts dels nostres germans i germanes que viuen en països amb renda baixa i mitjana, on jo personalment hi he treballat més de vint-i-cinc anys per aturar la propagació de malalties infeccioses, no rebran vaccins fins a l’any 2022 o més tard. A països com els EUA [o a la UE], on la distribució de vaccins contra la COVID-19 va començar el passat desembre, els experts prediuen que no serà fins a la tardor que la cobertura de les vacunacions hagi arribat al 70-90 per cent, podent-se assolir, esperem, la immunitat de ramat. Només aleshores podrà la societat començar a reprendre les activitats més normals. Els mesos vinents seran un període de transició en què individus vacunats, i no vacunats, es barrejaran dins les nostres comunitats; però encara no serà segur tornar a la vida normal.
Durant aquest període de transició als EUA… Què haurien de decidir els líders eclesials sobre les reunions presencials de les seves esglésies? Ja que el procés de vacunació procedirà a ritmes diferents en diferents comunitats, i la vacunació dels membres de l’església variarà fins i tot entre les esglésies de les mateixes comunitats, no existeix un plantejament únic per a la retrobada.
Després d’un període de consultes amb quatre esglésies de la meva ciutat, Seattle, per planificar aquesta transició, he vist com els líders lluitaven amb els problemes complexos que han d’afrontar. James Broughton, el pastor principal d’una església predominantment afroamericana, va dir: “Aquesta situació és molt complicada… hi ha molts elements variables. Realment necessitem la saviesa divina, que inclou el coneixement científic, per saber què hem de fer”. Tots aquells amb qui he parlat veuen la necessitat d’un debat obert dintre de l’església, i la importància d’establir un pla abans que les esglésies s’hagin d’enfrontar amb les diferents pressions per a la retrobada.
Per navegar aquest període de transició, explicaré com la vacunació contra la COVID-19 influencia les decisions sobre les trobades a les esglésies, i oferiré cinc suggeriments que poden ajudar les esglésies a desenvolupar un pla per a la retrobada a mesura que avança el grau de cobertura de les vacunacions.
Com en els meus articles anteriors a CT sobre les trobades a les esglésies durant la pandèmia, he intentat discernir la crida de Déu a la seva església fent servir dos principis rectors: les veritats bíbliques i el coneixement científic. Ambdós ens han estat donats per Déu.
Quina influència té la vacunació contra la COVID-19 sobre les trobades a les esglésies
Ja es digui explícitament, o no, els líders eclesials posen a la balança tres factors, a l’hora de considerar les trobades a l’església durant aquesta pandèmia: la necessitat i el desig dels membres de reunir-se, la taxa d’infecció per COVID-19 a la seva comunitat, i el risc d’infecció i posteriors complicacions per COVID-19 entre els membres de la seva església. He creat tres imatges per descriure com aquests factors de les trobades a esglésies tenen influència sobre tres períodes de vacunació:
El període de vacunació parcial durarà mentre no hi hagi immunitat de ramat contra la COVID-19 i la taxa d’infecció disminueixi fins a un nivell baix. El temps que això trigui es veurà afectat per la disponibilitat, l’efectivitat i l’acceptació dels vaccins contra la COVID-19, així com per la contagiositat de les noves variants de COVID-19. Els mitjans informaran sobre aquestes qüestions durant els mesos vinents, i els plans de les esglésies pot ser que s’hagin d’ajustar a la nova informació a mesura que surti a la llum. Així i tot, presento informació de rerefons sobre dues qüestions importants.
En primer lloc, la comunitat científica encara no té clar si els individus vaccinats asimptomàtics poden hostatjar el virus i propagar-lo a tercers. Vaccins aprovats recentment poden reduir el risc d’emmalaltir per COVID-19 amb una efectivitat de més del 90 per cent, incloent-hi les complicacions greus causades pel virus. Però si el virus pogués propagar-se a través dels qui estan vaccinats, aleshores hauríem de seguir fent servir mascaretes, mantenir la distància de seguretat i la resta de precaucions per protegir els individus vaccinats contra la COVID-19 de la mateixa manera que protegim els individus no vaccinats. La raó d’això no seria evitar les complicacions per COVID-19, sinó limitar la propagació del virus.
En segon lloc, les variants de la COVID-19 que es propaguen més ràpidament, a diferents llocs del món, semblen ser entre un 10 i un 70 per cent més contagioses. Això és una novetat alarmant, ja que aquestes variants podrien empitjorar i prolongar la pandèmia. Per sort, la majoria de científics creu que els actuals vaccins contra la COVID-19 seguiran sent efectius contra aquestes variants.
Tenint en compte que la propagació d’aquestes variants del virus podria endarrerir el temps que es trigui a assolir la immunitat de ramat, la necessitat que les nostres esglésies tinguin plans sobre com i quan reunir-se encara és més gran, si és possible. Si aquestes variants del virus esdevenen més comunes a les nostres comunitats, com es tem, aleshores encara necessitem més els suggeriments que presentem, per minimitzar la propagació de la COVID-19 a les nostres esglésies. Donat que la COVID-19 i totes les seves variants es propaguen a través de secrecions nasals i gotetes respiratòries, les mesures per contenir-ne la transmissió segueixen sent les mateixes. Per tant, els meus suggeriments segueixen sent rellevants, fins i tot amb la propagació d’aquestes variants.
Cinc suggeriments per elaborar un pla de trobades durant el període de vacunació parcial
1. Fer servir el nivell d’infecció de la COVID-19 com la guia principal per les trobades de les congregacions.
Si les trobades presencials es reprenen durant aquest període els assistents vacunats i no vacunats es barrejaran. Ja que la immunitat de ramat no ha estat assolida, les taxes d’infecció per COVID-19 a les nostres comunitats seguiran sent altes. Tenint en compte que les activitats a les nostres esglésies faciliten la propagació del virus, segueix existint un risc alt de transmissió entre els qui no estan vacunats, i fins i tot entre els membres no vacunats i els que sí que ho estan. Si els científics determinen que els individus vacunats encara poden hostatjar el virus i propagar-lo, aleshores, fins i tot després que s’hagi vacunat una gran part de la gent, el risc de propagació pot romandre alt mentre el nivell d’infeccions per COVID-19 romangui alt (vegeu la figura superior). Només quan la taxa d’infecció es redueixi a un nivell més baix també baixarà el risc de transmissió entre els membres; aleshores serà quan les trobades presencials es podran reprendre de forma segura (vegeu la figura inferior).
Per tant, aquest període de vacunació parcial és un temps especialment problemàtic, ja que el risc de complicacions per COVID-19 per als membres no vacunats no haurà baixat, però el desig de reunir-se probablement augmenti. Això, sens dubte, tindrà influència sobre la decisió de l’església sobre la retrobada. Per tant, la decisió sobre quan és segur que es reuneixin els membres vacunats i no vacunats hauria de basar-se, principalment, en el nivell d’infecció per COVID-19 a la comunitat, i no segons la proporció de membres vacunats.
2. Considerar permetre que els membres vacunats es reuneixin per separat.
Malgrat que algunes esglésies potser optin per trobar-se només quan, tant els membres vacunats com els no vacunats, puguin barrejar-se de forma segura, també existeix l’opció de reunir-se abans, només amb els membres vacunats. Ja que els membres vacunats tenen protecció pel que fa a les complicacions més greus per COVID-19, és molt més segur, per a ells, trobar-se en espais interiors, fins i tot si la taxa d’infecció comunitària és alta. Molts dels nostres membres d’edat avançada i més vulnerables, que rebran el vaccí abans, potser vegin amb bons ulls l’oportunitat de retrobar-se abans que tothom pugui fer-ho de forma segura. Un primer pas, fàcil d’implementar, serien els grups petits per a persones vacunades.
Nogensmenys, els líders de les esglésies potser tinguin reserves a l’hora de separar els seus membres per grups. Laurie Brenner, pastora d’una església a Seattle molt compromesa amb el seu barri, ha dit: “A la meva església, de mida mitjana, s’hi sent una tensió real. D’una banda, no volem separar les persones; de l’altra, la gent vols reunir-se com més aviat millor”.
Però els líders eclesials amb qui he parlat creuen, en línies generals, que és possible fer trobades només amb els qui han estat vacunats. Broughton diu: “Hi ha grups que ja estan començant, de forma espontània, amb trobades per a gent amb baix risc de COVID-19. Els mateixos membres els gestionen. Puc imaginar-me que el mateix ocorrerà amb els membres vacunats”. Brenner afegeix: “Hem d’assegurar que la vacunació no acabi dividint grups ja existents”.
En general, la idea d’una estructura paral·lela, una per als membres vacunats i una per als no vacunats, sembla trobar ressò entre aquests líders. George Hinman, pastor principal de l’església multigeneracional on jo assisteixo, diu: “Puc acceptar la idea de tenir serveis d’adoració exclusivament per als qui han estat vacunats, sempre que també proveïm d’altres opcions per adorar a tothom, independentment de si estan vacunats o no. Hem d’oferir a tothom l’oportunitat d’adorar”.
Tot i això, restringir les trobades a només els membres vacunats podria esdevenir un repte, ja que moltes esglésies podrien tenir reticències a l’hora d’exigir certificats de vacunació per accedir als recintes. Amb tot, la idea no és nova: l’ús de passaports immunitaris podria acabar sent una pràctica comuna en els mesos vinents.
3. Abordar la represa dels diferents tipus de trobades amb una bona planificació pas a pas.
Ens cal una bona planificació, ja que les diferents activitats a l’església comporten riscos diferents pel que fa a la propagació de COVID-19. Les activitats que comporten riscos més alts de propagació de COVID-19 per l’aire haurien de començar només quan les taxes d’infecció siguin baixes, mentre que aquelles amb un menor risc poden començar amb taxes d’infecció més altres. A més, és més fàcil mitigar la propagació de la COVID-19 en algunes activitats que en d’altres.
La taula que presentem pot servir-nos de guia a l’hora de començar activitats presencials un cop el nivell d’infecció per COVID-19 caigui per sota de determinats llindars o valors de referència. Es basa en el pla per passos per a la reobertura d’esglésies sobre el que vaig escriure en un article anterior a CT, oferint valors de transmissió de referència per a cada pas. Pels qui no viuen als Estats Units d’Amèrica la dificultat resideix en la no existència d’estàndards nacionals sobre nivells alts o baixos d’infecció, malgrat que els diferents organismes encarregats de la gestió de la sanitat pública han arribat a valors de referència sobre nivells d’infecció similars. Els he adaptat als passos que trobem a la taula.
Un aspecte que genera confusió és que les taxes de casos de COVID-19, de vegades, es presenten com el nombre total de casos durant els últims 7 o 14 dies per 100.000 habitants, en comptes del nombre de casos diari per 100.000 habitants. A la taula, recomano fer servir el nombre de casos diari com a valor de referència, i per això potser cal que convertiu les dades del vostre departament de salut per utilitzar la taula, o que feu servir un panell d’informació global amb aquesta informació, com el que ofereix STAT News. Tingueu sempre present que si el nombre de proves per COVID-19 és insuficient, aleshores es podria estar infravalorant la taxa d’infecció real; per tant, a les comunitats on les proves siguin insuficients caldrà ser més conservador a l’hora de reprendre les activitats.
A mesura que hi hagi més informació disponible, o sorgeixin directrius més clares, els valors de referència de la taula podran requerir ajustaments. Les esglésies poden optar per valors de referència lleugerament més grans o més petits per començar les activitats. Amb les variants que es propaguen més ràpidament, encara és més important reprendre les activitats per a cada valor de referència amb un número més baix d’assistents. Considerant que les taxes d’infecció s’han disparat en els últims mesos a molts indrets, encara trigarem a veure caure les taxes d’infecció a un nivell que permeti trobades dintre dels locals amb membres no vacunats.
4. Encoratjar els membres a reduir el seu grau d’exposició a la COVID-19.
A mesura que es distribueixen els vaccins contra la COVID-19, molts assistents a esglésies cauran dintre dels grups amb una baixa prioritat de vacunació; alguns potser mai rebin la vacuna, per decisió pròpia o per motius mèdics. Independentment de quina sigui la raó, és important que els membres no vacunats puguin reunir-se en condicions segures amb la resta a les seves esglésies.
Els experts en epidemiologia fa temps que reconeixen la importància del canvi en les conductes de les persones a l’hora de reduir el seu risc d’exposició a agents infecciosos. Abans que els membres de les esglésies es trobin, podem demanar-los que modifiquin les seves conductes per reduir el seu risc d’exposició a la COVID-19.
El risc d’exposició al virus consisteix, simplement, a compartir l’aire que respirem amb altres persones. Els membres de les nostres esglésies poden reduir aquest risc reduint el contacte estret amb tercers (això es defineix per estar a menys de dos metres d’un tercer durant almenys 15 minuts) i assegurant l’ús de mascaretes, la pràctica del distanciament social i tenir espais ben ventilats en les trobades amb altres persones.
Quan ens trobem amb altres persones a les nostres esglésies, podem estimar els nostres germans i germanes protegint-los del mal que causa aquest virus. “És just demanar a la gent que mitigui el risc per consideració als altres. Crec que, fins i tot, és just demanar que es vacunin abans de retrobar-se. Però també és important no excloure ningú. Hem d’oferir opcions per a tots”, diu Hinman.
“La nostra església posa èmfasi en la importància de retre comptes i ser responsable de cadascú, i no tan sols en les ordenances de l’església”, diu Elton Lee, ancià d’una església sinoamericana; ell agraeix els membres que prenen la responsabilitat de protegir els altres. “L’església pot oferir directrius, però la responsabilitat de seguir-les és dels individus”.
Per ajudar els assistents a les nostres esglésies a ser responsables, seria d’ajuda que coneguessin el seu nivell de risc. Existeixen algunes aplicacions dissenyades per ajudar els individus a estimar el seu risc de contraure COVID-19 en una trobada. Però a COVIDRisk.Link, eina que he desenvolupat recentment amb altres persones, els membres poden monitorar el seu risc d’exposició al virus de manera regular i reduir el risc, si cal, abans de trobar-se amb altres persones. La propagació de les noves variants del virus, que incrementen la infecciositat dels individus amb COVID-19, fan que això encara sigui més important. A més, l’ús d’aquesta eina d’avaluació pot ajudar els membres a crear bombolles socials que els permetin trobar-se amb major seguretat amb aquells que tenen un risc d’exposició amb el que es troben confortables.
Per a cada valor de referència d’infecció a la taula de dalt, les trobades poden ser més segures si demanem als assistents que redueixin el seu risc d’exposició al virus, i encoratgem els qui tenen un risc d’exposició més baix a participar en les activitats abans que els qui tenen un risc més alt.
5. Encoratjar els membres de les nostres esglésies a rebre el vaccí.
Si una proporció considerable de la gent de les nostres comunitats rebutja ser vacunada, això prolongaria la pandèmia i els seus efectes nocius sobre la societat. Malauradament, gairebé un 40 per cent dels estatunidencs, i un percentatge lleugerament superior si considerem les esglésies dels EUA, són reticents a ser vacunats. Broughton explica: “La reacció de la nostra gent actualment es basa en la por, per influència de les experiències del passat com l’estudi clínic de Tuskegee. No saben si poden confiar en els vaccins”.
Donat que sabem que els vaccins contra la COVID-19 poden protegir la gent dels efectes nocius del virus, i que ens permeten tornar abans a l’activitat normal de les esglésies, sóc de l’opinió que les esglésies haurien de promoure la vacunació contra la COVID-19. Els cristians que es vacunen no tan sols estaran protegits contra les complicacions severes en cas d’infecció, sinó que també podran servir abans aquells que pateixen necessitats, i contribuir a posar fi a la pandèmia.
És molt trist que aquesta pandèmia s’hagi polititzat tant que alguns líders eclesials dubtin de si cal promoure la vacunació; jo suggereixo que fem servir el gran manament com a motivació principal. Malgrat que els experts no tenen una seguretat absoluta sobre si la vacunació evitarà la propagació de la COVID-19, existeix una alta probabilitat que els vaccins redueixin almenys en part (si no del tot) la transmissió del virus. Per tant, estimem-nos els uns als altres encoratjant-nos a vacunar-nos, especialment els membres de les nostres esglésies.
Podria ser que calguin esforços considerables i paciència per comunicar els avantatges dels vaccins als assistents de les nostres esglésies. Broughton posa èmfasi en això: “He de continuar parlant-ne amb la congregació. L’origen de la informació, en aquest tema, marca una gran diferència. La gent té molta més confiança en els homes i les dones de fe amb coneixement científic”.
Més importants que les paraules són les accions. Els líders de les esglésies poden donar exemple a la seva congregació vacunant-se. Hi ha molta desconfiança en els governs, la ciència i els vaccins contra la COVID-19. Els membres que gaudeixen de més confiança a moltes comunitats són part de les nostres esglésies. Per tant, els líders eclesials poden jugar un paper important a l’hora d’encoratjar els membres a vacunar-se.
Amb l’inici del procés de vacunació contra el virus a les nostres comunitats comencem el llarg camí cap a la normalitat. Alhora, els EUA estan experimentant el període més tumultuós i divisiu en la seva història recent. Hinman diu: “Com a església, no podem permetre que la gestió d’aquesta pandèmia i el tema de la vacunació ens divideixi”. Per ajudar les nostres esglésies a avançar en unitat, la meva pregària és que aquests cinc suggeriments basats en la ciència ajudin les nostres esglésies a ser un far en l’obscuritat que comprengui tant la fe com la ciència amb la represa de les trobades presencials, i així puguem continuar servint el món que ens envolta.
Daniel Chin és metge especialitzat en medicina pulmonar, cures intensives i epidemiologia amb 25 anys d’experiència en salut pública global. L’any 2003 va liderar gran part de l’ajut de l’OMS a la Xina per contenir l’epidèmia de la SARS.
