Els 50 països on és més difícil ser cristià l’any 2022

L’any passat van morir mil cristians més que l’any anterior per causa de la seva fe.

Van ser detinguts mil cristians més.

Es van atacar o clausurar sis-centes esglésies més.

I l’Afganistan és ara capdavanter, segons la Llista Mundial de la Persecució 2022 (WWL), l’últim informe anual de Portes Obertes que detalla els 50 països on ser cristià és més perillós i més difícil.

“El que hem descobert aquest any indica que hi ha hagut canvis enormes en el panorama de la persecució”, en paraules de David Curry, president de Portes Obertes als EUA.

Corea del Nord havia liderat el rànquing des que Portes Obertes va començar a portar els comptes, l’any 1992. Però d'ençà que els talibans van prendre el poder a l’Afganistan el passat agost, els creients afgans han hagut de fugir del seu país o de traslladar-se a altres llocs a l’interior. Molts han perdut tot allò que posseïen, indica l’informe, mentre que moltes esglésies que es reunien per cases van tancar a conseqüència d’això.

“Abans dels talibans no teníem unes condicions magnífiques, però almenys eren bones”, va declarar un afganès evacuat, que demana restar en l’anonimat amb l’esperança de poder retornar algun dia. “[Ara] els cristians viuen en la por, en el secret, en absoluta clandestinitat”.

Portes Obertes remarca que el desplaçament de Corea del Nord a la segona posició no significa que la llibertat religiosa allà hagi millorat. Al revés, una nova llei contra el pensament reaccionari ha resultat en un augment en el nombre de detencions de cristians i de clausures d’esglésies per les cases.

Globalment, 360 milions de cristians viuen en països amb un nivell “alt” de persecució o discriminació. És a dir, un de cada set cristians al món, incloent-hi un de cada cinc creients a l’Àfrica, dos de cada 5 a l’Àsia, i un de cada quinze a l’Amèrica Llatina.

L’any anterior, per primera vegada en vint-i-nou anys de monitoratge, totes i cadascuna de les 50 nacions van puntuar prou per registrar uns nivells de persecució “molt alts” a la matriu de 84 preguntes de Portes Obertes. Aquest any, totes 50 van tornar a assolir aquesta marca, a més de cinc nacions més que no van entrar al rànquing.

Mentre que l’extremisme islàmic continua sent la principal causa de persecució, Portes Obertes assenyala que les restriccions per la COVID-19 “han esdevingut una manera fàcil d’incrementar el control i la vigilància de les minories religioses i del culte religiós” a la Xina i a altres països. Els investigadors també han trobat que la persecució cada cop més desplaça els cristians de les seves comunitats; desenes de milers, especialment a Myanmar, acaben sent refugiats a altres països.

El propòsit dels rànquings anuals de la Llista Mundial de la Persecució (WWL), que han registrat la crònica de com Corea del Nord té competidors a mesura que la persecució empitjora més i més, és guiar les pregàries i cercar una “ràbia més efectiva”, alhora que se li mostra als creients perseguits que no han estat oblidats.

L’edició de 2022 té com a període de referència el comprès entre l’1 d’octubre de 2020 i el 30 de setembre de 2021, i ha estat compilada a partir d’informes de treballadors de Portes Obertes establerts a més de seixanta països.

On trobem la persecució més gran de cristians avui?

L’Afganistan no representa l’únic canvi substancial a la llista d’aquest any. Myanmar ha avançat de la posició 18 a la 12, a causa de l’augment de la violència després del cop d’estat, i de la discriminació en el seu sistema de salut. Qatar ha escalat a la posició 18, des de la 29, ja que no va permetre que les esglésies per les cases, que anteriorment s’havien tolerat, tornessin a obrir després dels tancaments per la COVID-19, malgrat que les mesquites i les poques esglésies amb edifici propi oficialment registrades sí que fossin autoritzades a reobrir. Indonèsia va pujar de la posició 47 a la 28, empesa per dos atacs mortífers per part d’islamistes, malgrat l’ofensiva del govern contra els terroristes. Cuba va saltar de la posició 51 a la 37, a causa de la intensificació de l’activitat contra líders i activistes cristians que s’oposen al comunisme de l’illa.

En conjunt, els 10 països a dalt de la llista només van veure un intercanvi de posicions. Somàlia es va mantenir al tercer lloc, de la mateixa manera que Líbia al quart, Eritrea al sisè i l’Índia al desè. El Iemen puja dos llocs fins al cinquè lloc, reemplaçant el Pakistan, que cau tres llocs fins a la vuitena posició. L’Iran cau una posició, fins a la novena, i Nigèria en puja dos, fins a la setena, per finalitzar el grup de la infàmia.

Nigèria, que sorprenentment va sortir de la llista anual de països d’especial preocupació elaborada pel Departament d’Estat dels EUA, després d’haver-hi entrat l’any 2020, rep una especial atenció a l’informe de Portes Obertes.

“Un cop ets cristià a Nigèria, la teva sempre està en joc”, va declarar Manga; el seu pare va ser degollat per Boko Haram. “Però tampoc tenim cap altre lloc on anar, no tenim altres opcions”.

La nació més poblada de l’Àfrica ocupa el primer lloc de la WWL a les subcategories de cristians assassinats, segrestats, assetjats sexualment, abusats físicament o mental, i d’atacs a llars o negocis per motius religiosos. És al segon lloc a les subcategories d’atacs a esglésies i migracions internes de desplaçats.

“Ha… quedat cada vegada més clar que els cristians (i altres grups minoritaris) no poden esperar rebre la protecció dels cossos de seguretat”, indica l’informe.

Les violacions de llibertats religioses a Nigèria estan lligades al ràpid creixement de la presència d’islamistes al Sahel. Mali puja al lloc 24, des del 28; Portes Obertes tem que encara pugi més l’any vinent. Burkina Faso es manté ferma en 28a posició, i el Níger salta a la 33 des de la 54. No gaire lluny, la República Centreafricana puja al lloc 31 des del 35.

“L’epicentre del gihadisme internacions es troba ara a l’àrea del Sahel”, diu Illia Djadi, analista sènior de llibertat de religió i creences per a l’Àfrica subsahariana. “Aquest terrorisme està baixant cap al sud… països predominantment cristians com Benín, Togo, Ghana i Costa d’Ivori ara es veuen afectats”. (Cap d’aquests països entra a la llista).

Alguns països amb presència majoritària de cristians puntuen relativament baix entre el top 50; incloent-hi Colòmbia (30), Cuba (37), Etiòpia (38), la República Democràtica del Congo (40), Moçambic (41), Mèxic (43) i el Camerun (44).

Dels països al top 50:

• 11 pateixen nivells de persecució “extrema”, i 39 nivells “molt elevats”.
• Cinc països més fora del top 50 també reben una qualificació de “molt elevat”: Kènia, Sri Lanka, les Comores, els Emirats Àrabs Units i Tanzània.
• 18 són a l’Àfrica (6 al Nord d’Àfrica), 29 a l’Àsia, 10 a l’Orient Mitjà, 4 a l’Àsia Central i 3 a l’Amèrica Llatina.
• 34 tenen l’Islam com la religió principal, 4 el budisme, 2 l’hinduisme, 1 l’ateisme, 1 l’agnosticisme; i 10 el cristianisme.

La llista de 2022 inclou dos nous països: Cuba i el Níger. Dos països cauen de la llista, Kènia i les Comores.

D’altres pujades destacables són l’Aràbia Saudita, que puja al lloc 11 des del 14, gràcies a la disponibilitat a informació més específica sobre la situació dels immigrants conversos. De forma semblant, una altra nació del Golf Pèrsic, Oman, puja al lloc 36 des del 44, a causa d’un augment de la vigilància envers els cristians, especialment dels conversos, dels quals alguns van ser forçats a marxar del país. I, a l’Àsia, Bhutan puja al lloc 34 des del 43, a causa de l’augment de la violència contra els cristians a aquesta nació budista, tradicionalment no violenta.

No tots els canvis destacables han estat negatius. L’Iraq i Síria van caure tres posicions, cadascun, a la 14 i 15 respectivament, gràcies a la disminució en el nombre d’atacs a esglésies i de cristians assassinats. Tunísia cau al lloc 35, des del 25, ja que va haver-hi menys detencions de cristians; mentre que la disminució de la violència contra cristians fa que el Tadjikistan caigui al lloc 45 des del 43. Alhora, menys atacs per part de grups hinduistes radicals a la nació de l’Himàlaia del Nepal fan que caigui al lloc 48, des del 34.

Portes Obertes suggereix que alguns dels descensos podrien ser superficials, això no obstant, per la baixada de l’activitat dels cristians a causa de la COVID-19. Egipte cau al lloc 20 des del 16, i Turquia baixa al 42 des del 35, a conseqüència del descens d’atacs a esglésies. Malgrat això, a Egipte la violència contra els cristians individuals es manté alta, amb l’assassinat de vuit cristians, mentre que a Turquia s’ha vist un augment progressiu de l’agressivitat en la retòrica del govern contra els cristians, que pateixen una desconfiança creixent per part de la societat.

Altres nacions van veure com els canvis positius es veien contrarestats pels negatius. El Sudan es manté a la tretzena posició, ja que les reformes en matèria de llibertat religiosa en l’àmbit nacional encara no s’han traduït als àmbits regional i local. Colòmbia es manté fermament al lloc 30, amb menys assassinats de cristians, però amb un increment de l’activitat criminal i de l’hostilitat social, especialment a les comunitats indígenes. I Etiòpia, que baixa dos llocs fins al 38, ha vist com la caiguda en la violència contra els cristians es compensa per les pressions comunitàries en unes condicions de guerra civil que dificulten diferenciar entre persecució per motius religiosos i persecució per motius ètnics.

Quina mena de persecució pateixen els cristians a aquests països?

Portes Obertes estudia la persecució en sis categories, incloent-hi la pressió tant social com governamental contra individus, famílies i congregacions, amb un èmfasi especial en la dona.

S’observen augments en gairebé totes les categories, aquest any, i en algunes es marquen màxims històrics.

Si es considera exclusivament la violència com a categoria, el top 10 canvia de forma dramàtica: només l’Afganistan, Nigèria, el Pakistan i l’Índia hi resten. De fet, hi ha 16 nacions que són més mortíferes per als cristians que Corea del Nord.

La xifra de cristians martiritzats ha pujat gairebé en 1.000 persones des de l’any anterior; Portes Obertes comptabilitza 5.898 cristians morts per la seva fe en el període considerat. Això representa un augment d’un 24 %, però encara és millor que el rècord de l’any 2016, amb 7.106 morts. Nigèria representa un 79% del total, seguida del Pakistan, amb un 11%.

Portes Obertes llista les estadístiques de violència per les nacions que obtenen a partir de 41 punts. L’organització és coneguda per tendir a fer estimacions més conservadores que altres grups, que sovint comptabilitzen una xifra de martiris de 100.000 per any.

Quan no es poden verificar les xifres, les estimacions es fan arrodonint a 10, 100, 1.000 o 10.000, i per això s’assumeix que en realitat les xifres són més altes. Algunes tabulacions per alguns països no es publiquen per raons de seguretat; això vol dir que es designi amb “NN” l’Afganistan, les Maldives, Corea del Nord, Somàlia i el Iemen.

En aquesta rúbrica, una nació no especificada, Burkina Faso, la República Democràtica del Congo i Moçambic van a continuació, amb una xifra simbòlica de 100 màrtirs.

La segona categoria investiga els atacs a esglésies i a altres edificis cristians com hospitals, escoles i cementiris, ja sigui que es destrueixin, es clausurin o siguin confiscats. La xifra de 5.110 representa un increment d’un 14% des de l’any anterior, però només representa aproximadament la meitat del màxim de 2020: 9.488.

La Xina (lloc 17), que va tornar a entrar al top 20 l’any anterior per primera vegada en deu anys, és líder en aquesta categoria, amb un 59% dels atacs contra esglésies registrats. Nigèria és a la segona posició, amb 470 incidents, seguida de Bangladesh, el Pakistan i Qatar. A la República Centreafricana, Burkina Faso, Moçambic, Burundi, Angola i Ruanda se’ls assignen 100 atacs simbòlics a cadascun.

La categoria de cristians detinguts sense judici, arrestats, sentenciats i empresonats marca un nou màxim l’any 2021, amb un total de 6.175 casos, uns 1.000 casos més que en l’anterior període estudiat. Portes Obertes divideix aquesta categoria en dues subcategories; 4.765 creients detinguts representa un increment del 69%. L’Índia és líder amb 1.310 casos; juntament amb una nació no especificada, el Pakistan i la Xina, engloben el 90% del total.

La xifra de 1.410 creients empresonats, això no obstant, representa un descens del 4% respecte del període anterior. Una nació no especificada, Eritrea, la Xina i Bangladesh comprenen el 91% del total.

Un altre nou rècord es registra amb el nombre de cristians segrestats; el total de 3.829 representa un augment del 124% respecte del període anterior. Nigèria comprèn el 66% del total, seguida del Pakistan, que té el 26%.

La categoria amb més persones afectades és, de lluny, els desplaçats; 218.709 cristians van veure’s forçats a marxar de les seves llars o a amagar-se per motius religiosos. Uns 25.038 cristians més van ser forçats a marxar dels seus països. Myanmar representa el 91% i el 80% d’ambdues xifres respectivament.

Portes Obertes afirma que diverses categories són particularment difícils de comptabilitzar amb precisió; la més important són els 24.678 casos d’abús físic i mental, que inclou pallisses i amenaces de mort. De les 74 nacions estudiades, 36 van rebre estimacions simbòliques. Nigèria és primera, seguida de l’Índia, dues nacions no especificades, Eritrea, el Pakistan, Myanmar, la Xina, la República Centreafricana, Moçambic i Malàisia.

S’estima que un total de 4.543 llars i propietats de cristians han rebut atacs l’any 2021, així com 1.906 botigues i negocis. Per aquesta última xifra van assignar-se nombres simbòlics a 18 de 36 països; Nigèria va quedar en primer lloc.

Nigèria, el Pakistan i Moçambic són els que acumulen més casos en la categoria anterior; només al Camerun i Bangladesh s’hi van poder registrar casos actuals. L’Iraq, Síria, la Xina, Burkina Faso i la República Democràtica del Congo completen el top 10, cadascun amb una puntuació simbòlica de 100 atacs.

Les categories específiques per les dones també han estat difícils de comptabilitzar amb precisió. Hi ha un total de 3.147 casos de violació i assetjament sexual, amb Nigèria i el Pakistan al capdavant; a 36 de 48 països se’ls atorga una puntuació simbòlica. Pel que fa a matrimonis forçats amb no cristians, hi ha hagut un total de 1.588, amb el Pakistan en primera posició entre els 25 de 37 països amb puntuacions simbòliques.

Per què pateixen persecució els cristians a aquests països?

El motiu principal canvia entre països; entendre millor aquestes diferències pot ser d’ajuda als cristians a altres nacions a l’hora de pregar pels seus germans i germanes en Crist que pateixen tribulació, i a l’hora de defensar-los més eficaçment.

Portes Obertes classifica els motius principals de persecució contra els cristians en vuit grups:

Opressió islàmica (33 països): Aquest és el principal motiu de persecució al qual han de fer front els cristians a més de la meitat dels països de la llista, incloent-hi 7 del top 10 global: l’Afganistan (primer lloc), Somàlia (tercer), Líbia (quart), el Iemen (cinquè), Nigèria (setè), el Pakistan (vuitè) i l’Iran (novè). La majoria d’aquests 33 són nacions oficialment musulmanes o estan formades per una majoria musulmana; nogensmenys, 6 d’elles tenen, de fet, majories cristianes: Nigèria, la República Centreafricana (31), Etiòpia (38), la República Democràtica del Congo (40), Moçambic (41) i el Camerun (44).

Paranoia dictatorial (5 països): Aquest és el principal motiu de persecució al qual han de fer front els cristians de cinc països, majoritàriament a l’Àsia Central, amb majories musulmanes: l’Uzbekistan (21), el Turkmenistan (25), Bangladesh (29), el Tadjikistan (45) i el Kazakhstan (47).

Opressió comunista i postcomunista (5 països): Aquest és el principal motiu de persecució al qual han de fer front els cristians de cinc països, principalment a l’Àsia: Corea del Nord (2), la Xina (17), Vietnam (19), Lao (26) i Cuba (37).

Nacionalisme religiós (4 països): Aquest és el principal motiu de persecució al qual han de fer front els cristians de quatre països asiàtics. Els cristians són objectiu principalment de nacionalistes hinduistes a l’Índia (10) i el Nepal (48), i de nacionalistes budistes a Myanmar (12) i Bhutan (34).

Crim organitzat i corrupció (2 països): Aquest és el principal motiu de persecució al qual han de fer front els cristians de Colòmbia (30) i Mèxic (43).

Proteccionisme per part d’altres denominacions cristianes (1 país): Aquest és el principal motiu de persecució al qual han de fer front els cristians d’Eritrea (6).

Intolerància secular i opressió tribal/dels clans (cap país): Portes Obertes estudia aquests motius de persecució, però cap dels dos és la causa principal a cap dels 50 països de la llista de 2022. Això no obstant, l’any passat l’opressió tribal i per part dels clans va ser la primera causa a l’Afganistan, Somàlia, Lao, Qatar, el Nepal i Oman.

Quines diferències hi ha entre la WWL i altres informes sobre persecució religiosa?

Portes Obertes creu que és raonable dir que el cristianisme és la religió més perseguida al món. Alhora assenyala que no existeix documentació equiparable per a la població musulmana mundial.

Altres estudis sobre la llibertat de religió al món corroboren moltes de les troballes d’Open Doors. Per exemple, l’última anàlisi del centre d’estudis Pew Research sobre l’hostilitat per part dels governs i les societats contra la religió va descobrir que hi havia assetjament a cristians a 153 països del món l’any 2019, més que cap altre grup religiós. Els musulmans patien assetjament a 147 països, seguits dels jueus, a 89 països.

Considerant tan sols l’hostilitat per part dels governs, els musulmans eren assetjats a 135 països i els cristians a 128, segons Pew. Considerant només l’hostilitat per part de la societat, els musulmans eren assetjats a 115 països, mentre que els cristians ho eren a 107.

Aquest desglossament correspon a dades de Portes Obertes. A la Xina, Myanmar, el Sudan i Síria s’hi van comptabilitzar més de 10.000 incidents d’assetjament per part de cadascun dels governs respectius. Sri Lanka, l’Afganistan i Egipte destacaven per alts nivells d’hostilitat social.

La majoria de nacions a la llista de Portes Obertes també estan representades a la llista anual del Departament d’Estat dels EUA, que anomena, per avergonyir-los, els governs que “fomenten o toleren la violació de la llibertat de religió de manera sistemàtica, persistent i notòria”.

Els principals països d’aquesta llista anual de països d’especial preocupació (CPC) inclou Myanmar (dotzè a la WWL 2022), la Xina (17), Eritrea (6), l’Iran (9), Corea del Nord (2), el Pakistan (8), Rússia (que surt de la WWL l’any anterior), l’Aràbia Saudita (11), el Tadjikistan (45) i el Turkmenistan (25). La segona línia d’aquesta llista inclou Algèria (22), les Comores (que surten de la WWL aquest any), Cuba (37) i Nicaragua (que no entra als rànquings, però és sota monitoratge per part de Portes Obertes).

El Departament d’Estat també llista entitats d’especial preocupació, o actors no governamentals que practiquen la persecució, tots ells actius a països que són a la llista de Portes Obertes. Aquí s’hi inclou Boko Haram i ISWAP a Nigèria (setena posició a la WWL), els talibans a l’Afganistan (1), Al-Xabab a Somàlia (4), Estat Islàmic principalment a l’Iraq (14), Tahrir al-Xam a Síria (15), els houthis al Iemen (5) i Estat Islàmic al Gran Sahara i Jamaat Nasr al-Islam wal Muslimin al Sahel.

Mentrestant, la Comissió sobre Llibertat Religiosa Internacional del Congrés dels EUA (USCIRF), al seu informe de l’any 2021, recomanava que les mateixes nacions de la llista del Departament d’Estat s’hi incorporessin, a més de Nigèria, l’Índia (10), Síria i el Vietnam (19). Pel que fa a la llista del Departament d’Estat, USCIRF recomanava aquestes mateixes nacions, excepte les Comores, i afegint-hi l’Afganistan, l’Azerbaidjan (que no entra als rànquings, però és sota monitoratge per part de Portes Obertes), Egipte (20), Indonèsia (28), l’Iraq, el Kazakhstan (47), Malàisia (50), Turquia (42) i l’Uzbekistan (21).

Els investigadors i treballadors de camp de Portes Obertes estudien i vigilen totes les nacions del món, donant-li una especial importància a 100, i encara més a les 76 que registren nivells “alts” de persecució, aquelles amb una puntuació per sobre de 40 en l’escala de 100 punts de Portes Obertes.